Formentera: parets i figueres

Sep 10, 2012 by     No Comments    Posted under: Formentera

FORMENTERA: PARETS I FIGUERES

Parets i figueres

Vagis on vagis, t’acompanyen sempre. Les parets de pedra seca i les figueres estalonades són part sustancial del paisatge i de la història de l’illa.

Les parets

El gran nombre de murs de pedra seca, que es troben delimitant carreteres, camins, feixes i propietats criden aviat l’atenció  del visitant per la seva abundància, però, per què tota l’illa és plena de tanques i tancats?

L’origen i causa de tanta paret la trobam en la història recent de l’illa: en el repoblament de Formentera protagonitzat per Marc Ferrer (Primera Gràcia Reial, 1.695-1697, mitja llegua quadrada de bosc. Segona Gràcia Reial, 1.699, totes les terres que conformen Es Carnatge i La Mola al mateix Marc Ferrer i un quart de llegua de terres a Formentera al seu gendre Toni Blanc.)

Marc Ferrer i Toni Blanc, com a autentics “amos” de Formentera, feren durant tot el segle XVIII establiments de terres no només als seus familiars, sinó també a altres repobladors vinguts bàsicament d’Eivissa. En cada nou tros de terra que establien, posaven com a condició primera que fos tancat en tots els seus límits per una paret de pedra de sis palms d’alçada i acabada en lloses, “enllosada”, i a més, s’establia també un temps màxim per  aixecar-la.

A continuació observem dues cites que reflecteixen aquestes condicions, estretes del llibre “III.Formentera”, volum III de la Col·lecció Illes Pitiüses. Joan Marí Cardona. IEE. Eivissa 1983.

Y que mesurada que sia dita terra i dites dos tanques es fitarà y es farà una paret y partió del dit Ferrer y dels dits Riera y Tur, en tal que la dita paret mitjera degan pagar lo dit March Ferrer y desus dits mitjerament, y que haja de ser de sis palms de alta y enllosada” (Establiment de Marc Ferrer a Joan Riera i Bartomeu Tur, 1.704).

Es pacte que tindrà obligació de tancar lo tros de terra de paret y en lo puesto que no es podrà tancar de paret ho ha de tancar de pals de savina units los uns en los altres… dins lo termini de dos anys”. (Establiment de Toni Blanc a Miquel Ripoll, 1703).

Paret de pedra seca

Aquesta obligació inicial, es continuà practicant com a norma general per delimitar propietats, camins i tanques de conreu durant els dos segles següents i continua en l’actualitat. La consequència és aquesta immensa xarxa de parets que avui contemplam, convertida en l’element clau per l’organització del territori i la convivència en pau.

La construcció de murs de pedra, sofrí una crisi amb l’aparició dels blocs de ciment a finals dels anys seixanta i següents, però, coneixedors els habitants de l’illa de la importància del seu manteniment com a patrimoni històric i cultural de l’illa, són majoria les parets que avui es tornen a fer de pedra, si bé s’ha d’admetre que els paredadors actuals, no són tan escrupulosos a l’hora de mesurar-ne l’altura ni el seu acabat.

Les figueres

Les figueres són els arbres més emblemàtics i l’altre element clau del paisatge agrari formenterer. La seva estampa bucòlica, convida al visitant a imaginar-se-les en tot el seu vigor de joventut. La característica que diferència les figueres dels camps formenterers a les d’altres indrets, és que les d’aquí tenen el ramatge sostingut a una certa altura per un entramat d’estalons i perxes.

Figuera estalonada

L’ús dels estalons tan generalitzat, és degut a la reduïda extensió de les propietats de l’illa, la qual cosa obligava a utilitzar les feixes per sembrar les figueres, sembrar-hi un cereal i una vegada segat, utilitzar-les encara per pasturar-hi una petita manada d’ovelles i cabres. Aquest entramat d’estalons i perxes permet a la vegada a la figuera, créixer i desenvolupar-se amb armonia sota les expertes mans del seu amo i al bestiar, pasturar els camps i arraulir-se a la seva ombra sense que pugui menjar-se cap de les seves branques i verdes fulles.

Les figueres acompanyaren també als primers repobladors de l’illa i el nombre d’arbres sembrats augmentà durant tot el segle XVIII i XIX, mantenint-se durant la primera meitat del segle XX. El declivi del seu conreu i acurat manteniment, començà a partir dels anys setanta, coincidint amb l’inici del turisme, el qual comportà una marginació progressiva de les feines agrícoles en favor d’altres activitats de serveis i de construcció.

Figuera

De les moltes varietats de figues que existeixen, les més abundants a Formentera són les albacors, orioles, blanques, júlies, martinenques, coll de dama i verdals. Les figues maduren durant els mesos d’agost i setembre i només algunes varietats que fan dos esplets a l’any maduren abans, al juliol, són les anomenades “figues flors”.

A més de poder-les menjar fresques, les figues també poden secar-se al sol i, amb una escaldada posterior, més una quantitat adequada de fonoll, fulles de garrover i frígola, guardar-se dins caixons de fusta i menjar-se durant tot l’any com a figues seques.

És molt coneguda la cançó que resumeix les condicions d’una figa saborosa: “una figa per ser bona, ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i becajada dels pardals”.

Si fos el cas que al admirar una figuera us entri la gana, no ho dubteu, faceu cas de la cançó i colliu només les figues bones.

Isidoro Torres, agost 2012.

Got anything to say? Go ahead and leave a comment!

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>